I aquest cul?
dilluns, 10 de novembre del 2008
EL GANSO F. PARLA...
Qui ens ho havía de dir… A les nostres edats i organitzant un grup de Rock. Simplement extraordinari. Només cal veure les cares dels components del grup quan van a l’assaig, o bé al mateig assaig: ni els coneixeríeu. Metamorfosi. Viatge enrera en el temps.
És que hi ha pendent alguna assignatura no aprovada? O bé és que era el lloc i el moment oportú?
Sigui el que sigui, les estones passades fins ara, organitzant, assajant, discutint, triant temes, les ulleres del Doc, el primer “bolo”, les escombretes del “bataka”, l’afinador, les fotocòpies, els cd’s, les púes, les crossettes, el Mas de Bigues, les cerveses ilegals, el “podeu tocar més baix, si us plau”, la salut mental, els sopars… té un nom: RENGLES.
I ho sento si sembla sentimental. Però és intens i vital. Com el primer 4 de 8.
I com va dir no se qui: ara no podem abandonar. Deixaríem enrera la màgia, el talent i la vocació i els vostres fills només escoltaríen ritmes tecno amb barreges reciclades digitalment, músiques de sintetitzador, les pseudocançons carregades de violència del rap, acid-pop i balades sense ànima, ensucrades i enganxoses.
En sentireu a parlar.
És que hi ha pendent alguna assignatura no aprovada? O bé és que era el lloc i el moment oportú?
Sigui el que sigui, les estones passades fins ara, organitzant, assajant, discutint, triant temes, les ulleres del Doc, el primer “bolo”, les escombretes del “bataka”, l’afinador, les fotocòpies, els cd’s, les púes, les crossettes, el Mas de Bigues, les cerveses ilegals, el “podeu tocar més baix, si us plau”, la salut mental, els sopars… té un nom: RENGLES.
I ho sento si sembla sentimental. Però és intens i vital. Com el primer 4 de 8.
I com va dir no se qui: ara no podem abandonar. Deixaríem enrera la màgia, el talent i la vocació i els vostres fills només escoltaríen ritmes tecno amb barreges reciclades digitalment, músiques de sintetitzador, les pseudocançons carregades de violència del rap, acid-pop i balades sense ànima, ensucrades i enganxoses.
En sentireu a parlar.
HOLA, EM CONEIXES?
En Joan Riera té 49 anys i és de Camprodon però actualment viu a Vic.
En Riera va començar a fer castells els primer dia que es va fer un assaig a les Pocktes Bike amb la seva filla la Griselda
Va entrar als Sagals perquè es va assabentar de que es feia una colla castellera i li va interessar el tema.
La seva funció actual dins la colla és fer de lateral i d’agulla en els castells de vuit, i també porta la gestió dels calerons de la colla, és el tresorer dels Sagals.
El castell que li agrada més diu que és el pilar de cinc caminat davant dels Nyerros. Com diu ell: “Sóc dels pocs de la colla que tinc nyerritis”.
I el castell que li agradaria assolir abans de que s’acabi la temporada és el 2 de 7.
La proposta general d’en Riera respecte la colla és que es treballi molt per aconseguir bons resultats.
UNA AJUDA ALS NOUS
CONSELLS PER FER PINYA
Per tal d’optimitzar la protecció que ofereix la pinya als castellers del tronc com per resultar el més segura possible per als components de la pinya, cal tenir present tot un seguit de consideracions bàsiques:
1- El mocador.
• A més de ser un element típic de la indumentària castellera, constitueix un factor de protecció per les petites rascades o estibades de cabell pel que es recomana que l’utilitzis.
2- Evita objectes que puguin lesionar-nos o lesionar als demés.
• Les ulleres i els rellotges són els més perillosos, però no hauries de descuidar-te arracades, braçalets, pircings, penjolls voluminosos o amb cadenes resistents.
• Para també atenció als complements que es porten al cabell (clips, anells, boletes...) evitant els que es puguin clavar o provocar lesions al qui els porta o als companys.
3- Tinguis en compte les teves característiques físiques.
• Cadascú té una posició útil a la pinya, en funció de les teves aptituds físiques, ocuparàs una posició o una altra. La tècnica de pinyes t’orientarà específicament en aquest tema.
4- Entra a temps i amb finura.
• La pressió haurà d’anar augmentant poc a poc, a mesura que es vagi posant pes al tronc i a la pinya, essent màxima al descarregar el castell.
• Si, quan s’entra, ja es fa pressió és provable que es deformi la soca.
5- Estiguis atent al castell.
• Estiguis atent a les indicacions que vénen del castell (escoltar i no mirar). Parla només si és necessari i no transmetis angoixa als companys.
6- Els castellers del tronc han de respectar als de la pinya.
• Puja amb delicadesa. Això evitarà desmanegar la pinya i patiments innecessaris.
FARCINT LA FAIXA!
Les receptes de farcint la faixa... avui:
TIMBAL DE CARBASSA
TIMBAL DE CARBASSA
Ingredients (per a 2 persones)
800 gr de carbassa
60 gr de llenties petites (pardines)
100 gr d'arròs integral
4 ceps
1 cullerada de farina de ceps
fulles de llorer
8 ametlles crues
Preparació
Tallem a trossos la carbassa i l'escalivem al forn durant 40-45 minuts. Bullim les llenties amb el llorer i les combinem amb l'arròs integral en la mateixa cocció. Colem les llenties i l'arròs del líquid de cocció.
Tallem els ceps i els saltem a foc suau. Separem la polpa de la carbassa de la pell amb un ganivet. També separem les anelles de pell que farem servir després. En un bol gran i posem la polpa i un polsim de farina de cep i una mica de sal per triturar-ho més tard.
Salem també els bolets,aboquem a la pella les llenties i l'arròs. Afegim al bol les ametlles i hi passem la batedora fins que ens quedi com un puré.
Per emplatar: el puré dins l'anella de pell de carbassa,al damunt el saltat que hem fet amb les llenties ,l'arròs i els ceps. I per decorar-ho un raig d'oli i un polsim de farina de cep.
dimarts, 4 de novembre del 2008
CRÒNIQUES CARBASSES
CRÒNICA DEL CONCURS DE TARRAGONA (05/10/2008)
6:10 h. Gairebé tota la sagalada és apunt a
6:50 h. Finalment comença el camí cap a Tarragona.
10:00 h en endavant.
Baixada del bus; primera parada i contacte amb altres colles. Moment per fullejar “
Entrada a la plaça de braus. Colors, gent, soroll, castells que pugen i que baixen.
Entre castells de gamma alta i gamma extra, entre rondes conjuntes i rondes individuals, entre crits, riures i gralles...els Sagals aixequen uns magnífics 5d7 (marca de la casa), 3d7 per sota i 4d7 amb agulla que pugen ferms, segurs i esplèndids. No són comparables al 4d9 sense folre dels verds de Vilafranca però s’ha complert el nostre objectiu: No hem caigut.
Finalitza el concurs. Els sagals, agosarats, es destaquen fent dos pilars de 5 per tancar la diada. Un d’ells és aixecat per sota, el qual tindrà una petita entrebancada durant la baixada sense més repercussions.
Resultat final: tres primeres posicions per Castellers de Vilafranca, Vella de Valls i Joves de Valls; i un modest 16è lloc pels Sagals d’Osona, seguits dels Xiquets del Serrallo i Castellers de St. Pere i St. Pau.
16:00h aproximadament.
Es puja a l’autocar camí de la plana. Tothom té el mateix al cap...no s’ha competit però s’ha participat i, sobretot, s’ha gaudit amb tota la sagalada d’una diada castellera espectacular.
CRÒNICA DE LES CORTS (12/10/2008)
Diada castellera a la ciutat comptal. Ens reunim amb dues altres colles, la pròpia de la ciutat (els Castellers de Barcelona) i els Castellers d’Esparraguera. El dia és gris i sembla que hagi de ploure, sort que hi ha els castellers que dónen una mica de color!
Comença l’espectacle i obren ronda els Castellers de Barcelona amb un Manel de color vermell com a segon, tot i que carbassa de sentiment. Faran un 3d8, 2d8 amb folre (després de desmuntar una soca) i un 4d8.
Els segons a actuar seran els Sagals d’Osona amb un 4d7 amb agulla (també després d’un primer intent desmuntat), un 4d7 i un 3d7.
Els d’Esparraguera són els tercers a muntar els seus castells i fan les construccions de 3d7, 4d7 i 3d6 per sota.
Per finalitzar la diada hi ha ronda de pilars on els de Barcelona carreguen un pilar de 6 que caurà durant la baixada de l’anxaneta. Els Sagals faran 3 pilars de 4 (un d’ells aixecat per sota) i els d’Esparraguera conclouen amb un pilar de 4.
Ball de la canalla amb la música de gralles i tornada cap a la plana.
Després d’un dinar a 
CRÒNICA DE REUS (25/10/2008)
Tarda de dissabte a Reus. La diada es presenta diferent. De moment, l’actuació no es farà a la llum del sol del migdia sinó a la de les 6 de la tarda, quan ja comença a trencar el dia i comença a refrescar.
Sortida dels autobusos, amb la seva puntualitat habitual… cap a les terres de Tarragona on els Sagals actuaran junts a la diada dels Xiquets de Reus, juntament amb els Castellers de Cornellà. Arribem a la plaça i després d’enfaixar-nos...comencen les rondes de castells!
Els Xiquets de Reus aixquen, per començar, un 4d8. Quan es col·loca l’acotxadora, aquesta es fa enrera i es comença a desmuntar el castell (sense haver estat carregat), però amb la sortida de dosos una entrebancada a nivell dels quarts provoca que la construcció faci llenya. Per tant, es queda amb un inent de 4d8. Els de Reus continuaran amb un 5d7 i un 4d7 amb agulla. Aquest últim serà un castell on el pilar farà emocionar a tothom ja que, tot i ballugar en tota la descarregada, es va treballar fins al final.
Els de Cornellà faran una actuació amb uns castells ben treballats i segurs com el 4d7, 3d7 i 2d6.
Pel què fa als de casa comencem amb un perfecte 4d7, segur i gens bellugadís. El segon castell dels Sagals d’Osona serà un elegant 3d7 amb agulla, altre cop ferm, segur i fi. Finalment, els Sagals acaben fent un 3d7 molt treballat, que tot i tenir la buida molt oberta i la plena i rengla molt tancades, acaben carregant amb una aleta molt aplaudida per tota la plaça.
A la ronda de pilars els de Reus faran un pilar de 5 i posteriorment tres pilars de 4, els de Cornellà dos pilars de 4 i els d’Osona acabarem la diada amb un pilar de 5.
Tornem cap a la plana...és tard i fosc, però marxem amb la sensació de la feina ben feta i contents d’un gran pica pica!
LA TÈCNICA PARLA...
Crònica de 3 castells anunciats (o contracrònica del Concurs).
5h30', negra nit (així no és manera de fer castells!).
Quasi dues hores de viatge i ja som a Tarraco... protocol, entrada a la plaça, ocupem una part de la graderia (ínfima si la comparem amb la dels hooligans vilafranquins); a l'especial de La Fura (setmanari penedesenc), el cap de colla sagal ho té clar: Objectiu: no caure!
La colla sap que els castells triats estan al nostre abast, però l'actuació al Concurs és sempre diferent i cal no relaxar-nos.
3 rondes i feina feta... fora nervis! Optimisme i bon rotllo durant les quasi 6 hores que dura la golejada verda(vegis triomf vilafranquí).
Potser hauríem pogut arriscar un xic més (no us penseu, va haver-hi reunió tècnica a peu de plaça...), però creiem que la decisió va ser la correcta i que consti que vam valorar molt positivament les ganes de fer més coses que va mostrar la colla (esperem que no se'ns passin!).
Bé, què més dir-vos? Gràcies! Moltes gràcies! A tots i totes pel vostre esforç i per fer-nos costat!
Ara toca seguir treballant i intentar pujar el nostre llistó aquest final de temporada. Som-hi!!
5h30', negra nit (així no és manera de fer castells!).
Quasi dues hores de viatge i ja som a Tarraco... protocol, entrada a la plaça, ocupem una part de la graderia (ínfima si la comparem amb la dels hooligans vilafranquins); a l'especial de La Fura (setmanari penedesenc), el cap de colla sagal ho té clar: Objectiu: no caure!
La colla sap que els castells triats estan al nostre abast, però l'actuació al Concurs és sempre diferent i cal no relaxar-nos.
3 rondes i feina feta... fora nervis! Optimisme i bon rotllo durant les quasi 6 hores que dura la golejada verda(vegis triomf vilafranquí).
Potser hauríem pogut arriscar un xic més (no us penseu, va haver-hi reunió tècnica a peu de plaça...), però creiem que la decisió va ser la correcta i que consti que vam valorar molt positivament les ganes de fer més coses que va mostrar la colla (esperem que no se'ns passin!).
Bé, què més dir-vos? Gràcies! Moltes gràcies! A tots i totes pel vostre esforç i per fer-nos costat!
Ara toca seguir treballant i intentar pujar el nostre llistó aquest final de temporada. Som-hi!!
SOLUCIONS DELS "CASTELLS ENCREUATS"
Aqui teniu les solucions dels "castells encreuats" corresponents al num. 0
dilluns, 6 d’octubre del 2008
dissabte, 4 d’octubre del 2008
HOLA, EM CONEIXES?
L’Andreu Orra té 25 anys i és de Vilanova de Sau. Va començar a fer castells l’any 2004, any de concurs a Tarragona.
Va entrar a la colla perquè tenia ganes de provar els castells i de conèixer gent nova
La seva funció actual dins la colla és pujar a troncs però també ha sigut cap de canalla, ha fet d’agulla i de lateral.
El castell que li agradaria fer abans que s’acabi la temporada són el 4 de 8 i el 2 de 7 ja que fa un temps s’estan treballant.
Respecte el concurs de Tarragona l’Andreu preveu una diada amb bons castells i sobretot amb moltes ganes de veure l’actuació de les altres colles
ELS TIPUS DE CASTELLS (II)
ESTRUCTURA COMPOSTA
EL CINC: Castell composat de dues estructures simples: un tres, i una torre adossada a un del pilars del tres. Aquest castell té la peculiaritat de portar dues parelles de dosos i dos acotxadors. A més, l’enxaneta ha de fer dues aletes perquè el castell es consideri carregat. Quan el cinc té 9 pisos es construeix amb folre.
EL TRES, O EL QUATRE, AMB L’AGULLA: Castell composat de dues estructures simples, un tres o un quatre, segons el cas, i un pilar que es va construint a l’interior del quatre al mateix temps. Un cop coronat el castell, l’enxaneta o acotxador entra a dins el pilar, que quedarà sol a sobre la pinya a mesura que es descarregui el tres o el quatre, segons els cas. Quan el castell és de 9 pisos es construeix amb folre.
EL NOU: Castell composat de una estructura de tres i tres torres adossades, una a cada pilar del tres. Aquest castell és poc habitual i necessita de molts castellers de tronc i una gran pinya. El 9 de 8 és el màxim que s’ha aconseguit d’aquesta categoria.
EL CINC: Castell composat de dues estructures simples: un tres, i una torre adossada a un del pilars del tres. Aquest castell té la peculiaritat de portar dues parelles de dosos i dos acotxadors. A més, l’enxaneta ha de fer dues aletes perquè el castell es consideri carregat. Quan el cinc té 9 pisos es construeix amb folre.
EL TRES, O EL QUATRE, AMB L’AGULLA: Castell composat de dues estructures simples, un tres o un quatre, segons el cas, i un pilar que es va construint a l’interior del quatre al mateix temps. Un cop coronat el castell, l’enxaneta o acotxador entra a dins el pilar, que quedarà sol a sobre la pinya a mesura que es descarregui el tres o el quatre, segons els cas. Quan el castell és de 9 pisos es construeix amb folre.
EL NOU: Castell composat de una estructura de tres i tres torres adossades, una a cada pilar del tres. Aquest castell és poc habitual i necessita de molts castellers de tronc i una gran pinya. El 9 de 8 és el màxim que s’ha aconseguit d’aquesta categoria.
ELS TIPUS DE CASTELLS (I)
ESTRUCTRA SIMPLE
EL PILAR: Format per una persona a cada pis, que agafa directament a la persona que té a sobre. El pilar és el castell de més dificultat dins la gamma de castells d’igual alçada. S’acostuma a realitzar en iniciar una actuació i al finalitzar-la. Normalment, quan és de 7, es fa amb folre, i quan és de 8, amb folre i manilles.
LA TORRE (O DOS): La fan dos castellers a cada pis que s’agafen entre ells. És l’estructura de castell més difícil degut a la seva poca estabilitat. Quan la torre és de vuit, normalment, es fa amb folre i quan és de nou amb folre i manilles.
EL TRES: format per tres persones a cada pis, que s’agafen formant un triangle. Quan el tres arriba als nou pisos es construeix amb folre, si el castell té 10 pisos s’hi posa folre i manilles. Es pot fer aixecat per sota, augmentant així la seva dificultat i valor.
EL QUATRE: format per quatre persones a cada pis, que formant un quadrat agafaran els turmells dels castellers del pis superior, per donar més consistència a l’estructura. Quan el quatre és de 9, normalment es construeix amb folre.
EL PILAR: Format per una persona a cada pis, que agafa directament a la persona que té a sobre. El pilar és el castell de més dificultat dins la gamma de castells d’igual alçada. S’acostuma a realitzar en iniciar una actuació i al finalitzar-la. Normalment, quan és de 7, es fa amb folre, i quan és de 8, amb folre i manilles.
LA TORRE (O DOS): La fan dos castellers a cada pis que s’agafen entre ells. És l’estructura de castell més difícil degut a la seva poca estabilitat. Quan la torre és de vuit, normalment, es fa amb folre i quan és de nou amb folre i manilles.
EL TRES: format per tres persones a cada pis, que s’agafen formant un triangle. Quan el tres arriba als nou pisos es construeix amb folre, si el castell té 10 pisos s’hi posa folre i manilles. Es pot fer aixecat per sota, augmentant així la seva dificultat i valor.
EL QUATRE: format per quatre persones a cada pis, que formant un quadrat agafaran els turmells dels castellers del pis superior, per donar més consistència a l’estructura. Quan el quatre és de 9, normalment es construeix amb folre.
UNA AJUDA ALS NOUS
COM S’ANOMENEN ELS CASTELLS?
Encara que pugui semblar una equació matemàtica, anomenar els castells és molt simple. Només hem de tenir en compte dos aspectes: l’estructura del castell i el nombre de pisos que té.
1.- El primer nombre del nom d’un castell ens n’indica l´estructura. Per tant, quan parlem d’un 3 de 7 parlem d’un castell que té tres castellers a cada pis o quan parlem d’un 2 de 8 parlem d’un castell amb dos castellers a cada pis.
2.- El segon nombre del nom d’un castell ens n’indica l’alçada. Així un 4 de 8 tindrà vuit pisos i un 5 de 7 en tindrà set. Per comptar els pisos d’un castell hem de començar per la pinya i hem de tenir en compte que la canalla (dosos, acotxador i enxaneta) són cadascun un pis.
QUINES PARTS TÉ UN CASTELL?
En general, els castells consten de 3 parts:
La pinya: és la base del castell i, contràriament al que pugui semblar, es tracta d’una estructura ordenada i completament pensada. A la pinya tothom hi fa una feina específica. La funció de la pinya és la d’aguantar el castell o de fer de coixí en cas d’una eventual caiguda de la construcció.
El tronc: juntament amb el pom de dalt, és una de les parts visibles del castell. Apareix immediatament sobre la pinya i marca l’estructura del castell.
El pom de dalt: el formen els més menuts de la colla. Ells constitueixen els tres darrers pisos del castell. El pom de dalt està format pels dosos, l’acotxador i l’enxaneta.
A vegades però, per fer un castell superior en alçada es necessari un pis de castellers, suplementari sobre la pinya. Aquesta mena de pinya, sobre la pinya, l’anomenem Folre. Si el castell encara es vol aixecar un pis més, es poden col•locar les manilles, que són un tercer pis de suport, a sobre del folre.
Encara que pugui semblar una equació matemàtica, anomenar els castells és molt simple. Només hem de tenir en compte dos aspectes: l’estructura del castell i el nombre de pisos que té.
1.- El primer nombre del nom d’un castell ens n’indica l´estructura. Per tant, quan parlem d’un 3 de 7 parlem d’un castell que té tres castellers a cada pis o quan parlem d’un 2 de 8 parlem d’un castell amb dos castellers a cada pis.
2.- El segon nombre del nom d’un castell ens n’indica l’alçada. Així un 4 de 8 tindrà vuit pisos i un 5 de 7 en tindrà set. Per comptar els pisos d’un castell hem de començar per la pinya i hem de tenir en compte que la canalla (dosos, acotxador i enxaneta) són cadascun un pis.
QUINES PARTS TÉ UN CASTELL?
En general, els castells consten de 3 parts:
La pinya: és la base del castell i, contràriament al que pugui semblar, es tracta d’una estructura ordenada i completament pensada. A la pinya tothom hi fa una feina específica. La funció de la pinya és la d’aguantar el castell o de fer de coixí en cas d’una eventual caiguda de la construcció.
El tronc: juntament amb el pom de dalt, és una de les parts visibles del castell. Apareix immediatament sobre la pinya i marca l’estructura del castell.
El pom de dalt: el formen els més menuts de la colla. Ells constitueixen els tres darrers pisos del castell. El pom de dalt està format pels dosos, l’acotxador i l’enxaneta.
A vegades però, per fer un castell superior en alçada es necessari un pis de castellers, suplementari sobre la pinya. Aquesta mena de pinya, sobre la pinya, l’anomenem Folre. Si el castell encara es vol aixecar un pis més, es poden col•locar les manilles, que són un tercer pis de suport, a sobre del folre.
EFEMERIDES I CURIOSITATS
-Sabies que, normalment, la persona més petita en un castell, no és l’enxaneta, sinó que és l’acotxador?
-Sabies que aviat sortirà un casc per els dosos també?
-Sabies que el primer intent de castell de 10, va ser un 4de10 amb folre i manilles, el dia 1 de novembre de 1996? El varen intentar els Castellers de Vilafranca, i segons la fura, a la pinya hi havia més de 1000 persones, 110 castellers al folre, i 32 a les manilles. L’intent es va ensorrar, quan es van intentar col•locar quints.
-Sabies que les dues colles de Valls, el 1995 varen signar un pacte d’honor, per evitar transfuguisme de canalla? Les dues colles es comprometien a no fer pujar un nen provinent de l’altra colla durant els dos anys posteriors al canvi de camisa.
-Sabies que els Nens del Vendrell varen ser la primera colla a fer un castell amb folre el segle XX? Va ser el 23 de novembre de 1969, en plaça pròpia.
-Sabies que a www.sagals.cat podràs veure les fotos de cada actuació, apart de moltíssimes coses més?
-Sabies que aviat sortirà un casc per els dosos també?
-Sabies que el primer intent de castell de 10, va ser un 4de10 amb folre i manilles, el dia 1 de novembre de 1996? El varen intentar els Castellers de Vilafranca, i segons la fura, a la pinya hi havia més de 1000 persones, 110 castellers al folre, i 32 a les manilles. L’intent es va ensorrar, quan es van intentar col•locar quints.
-Sabies que les dues colles de Valls, el 1995 varen signar un pacte d’honor, per evitar transfuguisme de canalla? Les dues colles es comprometien a no fer pujar un nen provinent de l’altra colla durant els dos anys posteriors al canvi de camisa.
-Sabies que els Nens del Vendrell varen ser la primera colla a fer un castell amb folre el segle XX? Va ser el 23 de novembre de 1969, en plaça pròpia.
-Sabies que a www.sagals.cat podràs veure les fotos de cada actuació, apart de moltíssimes coses més?
SAGALS AL CONCURS
Els sagals d’Osona porten participant al concurs de Tarragona, per mèrits propis, des del 18è concurs, que va ser el 08-10-2000, des de llavors fins al dia d’avui hem estat presents en totes les diades de forma ininterrompuda. També cal dir que amb construccions i resultats han estat molt variables, tal i com podeu comprovar a continuació:
18è Concurs de Castells 08-10-2000
Sagals d’Osona
5de7 i3de7s 4de7a 3de7s Pde4 Pde5 Pde4
19è Concurs de Castells 06-10-2002
Sagals d’Osona
5de7 4de8 2de7 3de7s Pde4 Pde5 Pde4
20è Concurs de Castells 03-10-2004
Sagals d’Osona
2de8fc 5de7 Pde6c 4de8 Pde4 Pde4 Pde4 Pde4 Pde4
21è Concurs de Castells 01-10-2006
Sagals d’Osona
5de7 4de8c 3de7sc Pde5
LA JUNTA PARLA...
I PERQUÈ NO?
A vegades ens trobem davant de situacions que ens semblen gairebé impossibles. Molt difícils de superar i que ens fan anar enrere. Aquesta actitud és present en molts àmbits de la vida diària: Política –ho veiem cada día- esportiva, personal…
Doncs bé, amb els Sagals ens trobem en una posició bastant diferent. Si fem memòria veurem que la nostra Entitat s’ha anat superant i ha bastit reptes molt complicats. Evidentment que sempre dins l’àmbit de la seva activitat, encara que, com a Associació també s’han aconseguit unes bones fites.
Torre de 8, quatre de 8, tres de 8, són noms que evoquen reptes aconseguits. I en el seu moment semblaven impossibles. Amb només onze anys d’història, la nostra colla ha esdevingut una de les Entitats Culturals més activa de la Ciutat. S’han organitzat –i s’organitzen- actes que moltes altres formacions defugen per complexes. Aconseguirem que els castells siguin tradició a la nostra comarca. I el nostre local social actual s’ha salvat perquè els Sagals existim i som importants.
Formar part dels Sagals no és només fer castells, si t’impliques veuràs que hi han coses impossibles que es poden dur a terme. I això et farà viure la vida amb més positivisme, i ens caldrà, ja que sembla que vénen temps difícils.
Per tant cal no conformar-se i plantejar-se objectius, i sense por: I perquè no?
I tu, què vols fer?
A vegades ens trobem davant de situacions que ens semblen gairebé impossibles. Molt difícils de superar i que ens fan anar enrere. Aquesta actitud és present en molts àmbits de la vida diària: Política –ho veiem cada día- esportiva, personal…
Doncs bé, amb els Sagals ens trobem en una posició bastant diferent. Si fem memòria veurem que la nostra Entitat s’ha anat superant i ha bastit reptes molt complicats. Evidentment que sempre dins l’àmbit de la seva activitat, encara que, com a Associació també s’han aconseguit unes bones fites.
Torre de 8, quatre de 8, tres de 8, són noms que evoquen reptes aconseguits. I en el seu moment semblaven impossibles. Amb només onze anys d’història, la nostra colla ha esdevingut una de les Entitats Culturals més activa de la Ciutat. S’han organitzat –i s’organitzen- actes que moltes altres formacions defugen per complexes. Aconseguirem que els castells siguin tradició a la nostra comarca. I el nostre local social actual s’ha salvat perquè els Sagals existim i som importants.
Formar part dels Sagals no és només fer castells, si t’impliques veuràs que hi han coses impossibles que es poden dur a terme. I això et farà viure la vida amb més positivisme, i ens caldrà, ja que sembla que vénen temps difícils.
Per tant cal no conformar-se i plantejar-se objectius, i sense por: I perquè no?
I tu, què vols fer?
LA TÈCNICA PARLA...
Benvolguts Sagals/Sagales,
Donem la benvinguda a aquest nou espai de comunicació on la tècnica en formarem una petita part i que esperem que ens sigui de gran profit.
La fita més important que ens ve ara és el concurs un dels actes de més importància del món casteller. Nosaltres hi anem il•lusionats per a fer un bon paper!!! (Tal i com hem fet durant tota la temporada!!!)
A més, encara ens queden molt bones actuacions per fer molta feina.
Des d’aquí també volem donar la benvinguda a tota aquella gent que ve per primera vegada a la colla desitjant que n’entrin a formar part.
Finalment agrair l’esforç de les persones que engeguen aquest projecte amb il•lusió.
Tots som Sagals!
dimarts, 30 de setembre del 2008
EDITORIAL
Hi havia una vegada un parell de sagals que tenien ganes de publicar alguna coseta senzilla però que servis per una mica tot, per informar, divertir-se, aprendre curiositats dels castells i sobretot xafarderies de la colla ….així que van començar a pensar i pensar fins que van aconseguir donar-li forma, la criatura va tenir un embaràs llarg doncs va començar al més de maig i no és fins al dia d’avui amb el motiu del concurs que no a vist la llum; bé, dit això, us animem a participar a tots doncs, a
Aquest número 0, es tracta doncs d’un primera mostra del que pot arribar a ser, editat completament en estat de proves, pendent d’introduir noves seccions i millorar alguns apartats i el disseny gràfic en general. Tot i així ens hem atrevit doncs a tirar endavant, per tal que el primer número coincideixi amb el XXII Concurs de Castells de Tarragona, on els Sagals hem estat convidats a anar-hi, gràcies a mèrits propis, i per 4rta vegada consecutiva. Per tant, la intenció principal d’aquest primer butlletí ha sigut dedicar-lo a tota la gent nova, o que només vé amb els sagals ocasionalment. A tots aquests, us donem la benvingua, us animem a continuar venint. Finalment dir-vos que esperem que gràcies a aquest modest butlletí, almenys se us fagi més facil aquest primer contacte amb la sagalada i el món casteller, o si més no, distreure-us una estona.
Fins ben aviat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
