Qui ens ho havía de dir… A les nostres edats i organitzant un grup de Rock. Simplement extraordinari. Només cal veure les cares dels components del grup quan van a l’assaig, o bé al mateig assaig: ni els coneixeríeu. Metamorfosi. Viatge enrera en el temps.
És que hi ha pendent alguna assignatura no aprovada? O bé és que era el lloc i el moment oportú?
Sigui el que sigui, les estones passades fins ara, organitzant, assajant, discutint, triant temes, les ulleres del Doc, el primer “bolo”, les escombretes del “bataka”, l’afinador, les fotocòpies, els cd’s, les púes, les crossettes, el Mas de Bigues, les cerveses ilegals, el “podeu tocar més baix, si us plau”, la salut mental, els sopars… té un nom: RENGLES.
I ho sento si sembla sentimental. Però és intens i vital. Com el primer 4 de 8.
I com va dir no se qui: ara no podem abandonar. Deixaríem enrera la màgia, el talent i la vocació i els vostres fills només escoltaríen ritmes tecno amb barreges reciclades digitalment, músiques de sintetitzador, les pseudocançons carregades de violència del rap, acid-pop i balades sense ànima, ensucrades i enganxoses.
En sentireu a parlar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada